El PP ha
votat a Les Corts Valencianes en contra de la construcció del col.legi Rosa
Serrano de Paiporta. La ineficiència, la desvergonya i el comportament repugnat
dels polítics del govern local, amb el regidor d’educació, Alejandro Gutierrez,
i l’alcalde, Vicente Ibor, al cap, ha estat continuada per la gentola que
conforma el govern autonòmic.
No sé si és
correcte anomenar al centre on estudien infantil i primaria més de 200 xiquets de
Paiporta “col.legi”, doncs en realitat són un conjunt de barracons ubicats a un
solar del poble. Fa quatre anys els menuts, matriculats a l’àntic Ausias March,
foren traslladats a uns barracons, el lloc no reunia condicions (al tros de
pati no hi ha cap ombra, i no hi ha
gimnàs, ni biblioteca), perquè anava a ser provisional, estarien allí el temps que
costara construir una escola nova. Però la Conselleria començà a ajornar els terminis, passaven els anys i els xiquets patien lipotimies a l’estiu, i
picadures d’insectes, i Alejandro Gutierrez i Vicente Ibor sempre asseguraven
que acabaven de mantindre una reunió amb la Conselleria i que era qüestió de mesos.
Fa un any, davant
les accions del pares reivindicant una solución, al ple municipal el regidor d’educació
va afirmar que si en sis mesos no havien començat les obres del nou col.legi dimitiria.
Entretant, l’oposició (PSOE, Compromís i Esquerra Unida) presentà una proposta
per utilizar els diners destinats a la construcció d’un centre cultural, a l’escola,
perquè els xiquets no patiren més la situació de precarietat absoluta a la que
s’enfrontaven cada dia. El PP local vota en contra al.legant que l’escola s’anava
a fer en breu, i no pagava la pena. Fa un parell de mesos, davant la presió ciutadana
l’alcade, Vicente Ibor, es desentén de
la qüestió i li deixa el “marró” a Alejandro Gutierrez, qui admet que l’escola
no es construirà mai. La raó, que els
estudis de població indiquen que en uns anys a Paiporta descendirà el nombre de
xiquets i no farà falta una nova escola; els que estàn es poden fotre i passar
tota la seua etapa escolar a una situació lamentable, de moment, ja els hem ensenyat
que ells i la seua educació no són importants. Alguns pares, pocs per a ser
sincers, continuaren la lluita i aconseguiren que el problema arribara a Les
Corts Valencianes, el resultat, el que ja hem contant, el col.legi mai será perquè
el PP ha votat en contra.
El regidor d’educació,
que viu del seu alliberament a l’ajuntament, és a dir, no té altre ofici ni
benefici que ser regidor i cobrar un sou, bon sou per a ser una persona sense
preparació acadèmica, no ha estat capaç de resoldre el problema educatiu més
greu del poble. Tampoc ha dimitit, és clar, la responsabilitat pesa poc davant
d’uns diners que li permiteix viure molt còmodament, al cap i a la fi, l’únic
que haurà d’aguantar són males cares per part d’alguns pares del poble i …Què
és això comparant en haver de buscar-se feina i patir el que pateix la gent
normal? Res, per a d’ells és no-res. Perquè ni a Alejandro Gutierrez, ni al senyor
alcalde, més preocupat de la seua feina a la diputació que del que passa al seu
poble, ni per descomptat, a la consellera d’educació, Maria José Català, els
importa el patiment dels xiquets. Perquè quan entren al seu despatx, al que no
fa fred en hivern ni calor a l’estiu, no pensen que hi ha persones patint, el
turment del seu poble no els lleva el somni, els té igual, la seua vocació de
servei públic ni existeix ni ha existit mai, més enllà d’embutxacar-se diners
públics tots el mesos. I a mi em bull la sang, perquè a la meua neboda li
piquen puces quan ix al pati i pregunta a casa perquè a la seua escola no hi ha
gimnàs, perquè es lamentable veure a l’estiu com els xiquets s’amuntonen baix
de la canastra de bàsquet buscant l’ombra.
La justicia
terrenal sembla no existir quan no hi ha rentabilitat económica que aprofitar; els
responsables, els que malgasten els nostres diners en el seu propi benefici (en
factures milionaris a advocats amics, en contratacions d’amics que fan de
gerents del nostre ajuntament) continuaràn vivint de nosaltres tan bé com fins
ara, però jo, desitje i espere que la justicia universal no deixe que queden
impunes, que el seu terrorisme contra la dignitat humana no quede sense càstig.
